LLOCS D´INTERÈS DEL NUCLI URBÀ

Quan es visita Binissalem, s’ha de tenir en compte que el nucli históric queda a certa distància de la carretera de Palma a Inca. El llogaret, que envolta l’esmentada carretera,

caracteritzada per un urbanisme anàrquic, que pot confondre i dissuadir el visitant distret que cregui que el pobre començà allà mateix, tot i que, fet, sigui així.

La ubicació geogràfica de la vila —prop d’una via de comunicació important—fou un dels avantatges per al desenvolupament econòmic i social. El fet que el centre es trobàs a certa distància, contribuí a què la trama urbana es mantengués intacta durant segles. Quan es parceltaren i establiren aquestes terres, el poble cresquè cap al sud i a l’est, fins a la carretera. La trama històrica del poble, a partir de la fundació oficial el 1300, s’havia desenvolupat al voltant dels nuclis primitius més antics, anteriors a la Conquesta. La població s’escampà cap al sud, així com també, cap a les terres que envoltaven dos eixos principais: el que parteix de la plaça de la Quartera al camí de Selva i el de Pere Estruch a Rubines.

Des de l’estació, cal dirigir-se fins a la plaça de l’Església, des d’on és fàcil organitzar dos recorreguts geogràfics de l’entorn.

Des del poble estant, es descobreix un dels conjunts arquitectònics més notables de Mallorca, lloat per molts de viatgers del segle XIX, dio com també per una série d’escriptors locals i forans del XX. Tot i que l’entorn paisatgístic del terme és excepcional, allà que sorprén i admira el visitant és l’arquitectura en pedra —la coneguda pedra de Binissalem.

La plaça de I’Església i els seus voltants

Abans d’iniciar qualsevol recorregut, es pot admirar la plaça de I’Església (1), una de més belles de la Part Forana, tant per l’harmonia i amplitud seu urbanisme com pels edificis que l’envolten. Es destria l’església parroquial, monumental temple erigit en el segle XVIII, amb la plaça del segle XIX. Antigament, una part d’aquest espai l’ocupava el cementiri parroquial, mentre que al cantó sud-est, s’obria una reduida plaça anomenada dels Lledoners. Tot plegat, es tractava d’un espai construit de manera irregular, descurat 1 lúgubre, que provocà que les cases veïnes obrissin les portes principals carrers posteriors, per evitar, així, l’espectacle depriment que oferia l’entorn de l’església.

L’ocasió de recuperar i organitzar aquest espai tan ampli, per integrar-lo a la trama urbana, es presentà a principis del segle XIX, quan es prohibiren enterraments a l’interior dels temples, així com també, els antics cementeris parroquials situats al centre de les poblacions. Les dificultats que sorgiren per dur a terme aquest projecte —de tipus religiós, polític i económic— foren comunes a totes les poblacions de Mallorca però, pel que fa a Binissalem, subratllaren la personalitat i capacitat d’un batle excepcional, Joan Josep Amengual Reus.

Malgrat que el primer projecte municipal d’urbanització de plaça és de 1823, la reforma definitiva es realitzà entre 1854 i 1860.