Binissalem: 125 años de noticias en Ultima Hora

El mestre Antoni Pol és l’encarregat de presentar el monogràfic “Binissalem: 125 anys de notícies”. En el seu article recorda que el diari Ultima Hora, que ara celebra el seu 125 aniversari, va néixer en els temps en què la plaga de la fil·loxera arrasava les vinyes de Binissalem, i de tot Mallorca, un cop dur al sector del vi, un dels pilars de l’economia dels pobles del Raiguer a la fi del segle XIX.

En aquest recorregut per la història de Binissalem a través de les notícies publicades per Ultima Hora, Pol destaca també la recuperació del sector vinícola després d’aquella catàstrofe sota l’impuls del celler José L. Ferrer primer, i en els últims anys, de la mà de la DO Binissalem – Mallorca.

Així mateix, les Festes des Vermar, iniciativa del poeta i escriptor binissalemer Llorenç Moyà, han contribuït amb el pas dels anys a reforçar aquesta relació ancestral de Binissalem amb el vi. La puixança de la vida religiosa al poble, on un temps hi va haver fins a quatre comunitats –Monges de la Caritat, Trinitàries, Carmelites i Germans Agustins–, de les quals avui dia no queda cap; les grans aportacions a la cultura, com l’escriptor Llorenç Moyà, l’historiador i arqueòleg Gabriel Llabrés i el compositor Baltasar Bibiloni; i al món de l’Esport, amb el porter de futbol Miquel Àngel Moyà i la jugadora de bàsquet Alba Torrens com a màxims exponents actuals, són altres de les històries que es recullen en aquest especial “Binissalem: 125 anys de notícies”, la versió en pdf es pot descarregar aquí. Extra_Binissalem_125_anys_Ultima_Hora

Binissalem, entre el vi i el campanar

Per què, empampolada Mare de Déu de Robines, heu permès que les primeres notícies publicades a Ultima Hora reflecteixin la llegenda urbana de l’afició binissalemera al joc i altres vicis de taverna? ¿I quin poble no seria així si de temps immemorials ençà està envoltat de vinyets i fins i tot el paladar dels emperadors romans en confirmà la fama del vi?.

Ultima Hora va néixer alhora que la fil·loxera matava les vinyes, però ben aviat la renovació dels maiols bastà perquè els vins binissalemers, liderats per les Bodegues J. L. Ferrer, remuntassin el prestigi del producte, avui emparat per la D.O. Binissalem. Per iniciativa de Llorenç Moyà, la Festa des Vermar en potencià la comercialització, en canalitzà l’alegria i l’enriquí amb la solera de les manifestacions populars.

Una altra llegenda urbana és el campanar que, a l’hora de servir de brúixola, completa amb aires d’arquitectura normanda la fàbrica barroca del temple, corona dels casals binissalemers. De la puixança de la vida religiosa en són un exponent les comunitats de religioses –Caritat, Trinitàries i Carmelites– i la masculina dels Germans Agustins. Avui no en queda cap, però l’hemeroteca recorda tant la vitalitat de les pràctiques piadoses com la riquesa artística que atresorava la parròquia, fins al punt que dues vegades va ser saquejada. El fervor, però, a voltes apagava el foc de les passions humanes que, adesiara, es manifestaven amb crims de gelosia o venjança personal.

La República dotà el poble d’una escola que, arquitectònicament i pedagògica, mostrava l’interès d’aquell règim per l’ensenyament. Les darreres dècades, trista paradoxa, s’han edificat dos col·legis que, de la mateixa manera, són un exponent de l’escàs interès que l’Estat té per l’educació. També comptam amb un IES, del cos professoral del qual esperam que un dia no rebutgi de donar-li el nom del preclar poeta i escriptor Llorenç Moyà. Binissalem compta amb altres personatges culturals i científics: l’historiador i arqueòleg Gabriel Llabrés; el Dr. Jeroni Nadal, pioner en cirurgia oftalmològica; o Baltasar Bibiloni, compositor i paladí de la pedagogia musical. I esportivament no deixam de tenir alegries: Pedro J. Gomila, vella glòria ciclista, els triomfs del Binissalem CF; el porter de 1a divisió Miquel À. Moyà o Alba Torrens, nom que retola el poliesportiu municipal. ¿És Binissalem un poble sortat? El Niño hi repartí 600.000 pessetes el 1950.

Va ser una sort, però Binissalem en té d’altres, de sorts: un poble amb història, una àrea legalment protegida, una particularitat fonètica gentil… un poble feiner i divertit.