Cultura i Esports

Can Gelabert de la Portella és el casal més imponent de Binissalem. La primera notícia que tenim d’ell data del 1509, moment en què la família Gelabert l’adquirí al comerciant de Binissalem Cristòfol Mir. Els Gelabert varen ser pagesos enriquits gràcies la vinya (el seu conreu, l’elaboració de vi i la comercialització del mateix) i al costum de fer hereu al fill major. Arribaren a ser una de les famílies més riques del poble, formant part de la mà major del regne, i el seu esplendor econòmic arribà entre mitjans segle XVIII i les primeres dècades del segle XIX.

Va ser en aquest període d’esplendor quan al casal es feren dues grans reformes: la primera d’elles, realitzada a la dècada dels seixanta del segle XVIII consistí en l’ampliació del casal i el trasllat del celler, mentre que la segona (cap al 1820) suposà l’adequació de la casa als gustos imperants de l’època, de caire neoclàssic. Dins aquesta reforma destaquen les Sales Pompeianes, un conjunt format per avantcambra, cambra i lligador que, tot i ser posterior (cap al 1820) pren com a referència la sala pompeiana dissenyada per Isidro González Velázquez a Can Montenegro de Palma.

Tot i que el declivi econòmic de la vinya fou un poc anterior, l’arribada de la fil·loxera a Mallorca al 1891 (que en delmà el conreu, font de riquesa de la comarca) marcà un punt d’inflexió per a moltes de les famílies pageses i terratinents de Binissalem. Els Gelabert no en foren una excepció: poc a poc, la venda de terres per a mantenir l’estatus va fer que, a la dècada dels anys 20 del segle XX, de l’immens patrimoni familiar a Binissalem just en restàs el casal. La família es traslladà a Palma, i fins l’any 1981 Can Gelabert fou usat per la senyora de la casa, donya Magdalena Gelabert, i tres dels seus deu fills com a casa d’esbarjo, per passar-hi temps els mesos d’estiu, per Nadal o Pasqua.

Va ser el poeta i dramaturg Llorenç Moyà i Gelabert (Binissalem 1918-Palma 1981), fill menor de donya Magdalena i funcionari dels jutjats de Palma, l’encarregat durant dècades del manteniment del casal, vetllant per què la casa no caigués i convertint-la en un vertader oasi cultural el temps que hi residia. Per Can Gelabert passaren molts dels escriptors mallorquins o residents a l’illa (entre ells el premi Nobel Camilo José Cela) així com pintors, actors de teatre i un llarg etcètera de personalitats vinculades amb la cultura. Fidel defensor de la llengua catalana en moments complicats, Moyà fou un vertader animador sociocultural del seu poble natal: participà al recuperat Tall de Vermadors i fou l’impulsor de la recuperació de les famoses Festes des Vermar, juntament amb els joves del Club Atlant.

A la seva mort, ocorreguda a Palma al 1981, el Casal passà a mans de dues germanes fadrines que, trobant-se molt majors i residents a Palma, decidiren vendre el Casal. Fou llavors quan els membres del primer ajuntament democràtic feren gestions per a comprar-lo, encarregant-se de les mateixes el tinent de batle Bartomeu Salom Pompa i el llavors batle Antoni Amengual Gris. Es tancà la compra del Casal per 10 milions de pessetes, és a dir, 60.000 euros.

L’estructura del Casal patia molt, fet pel qual calgué invertir molts doblers per evitar-ne el col·lapse. Al 1984 el jardí del Casal (tancat per una paret alta amb esquena d’ase) va ser reconvertit en plaça pública. Després d’anys en què Can Gelabert romangué tancat per manca de fons que permetessin la seva rehabilitació, finalment aquesta es va dur a terme a finals dels anys 90 del segle XX, de la mà de l’arquitecte mallorquí Antoni Pons, combinant la recuperació d’elements primitius de la casa (el celler del 500) amb i l’ús de materials moderns (vidre i acer corten) creant espais més diàfans.

Can Gelabert s’inaugurà com a Casal de Cultura l’any 2000, i des d’aquell any, amb els seus tres espais expositius (Sala del Directori, Sala Imperial i el conjunt de Sales Florentines), ha esdevingut un espai de referència dins els centres expositius de la part forana de Mallorca, amb una programació basada en les exposicions temporals (individuals o col·lectives) que tenen una durada mitjana d’un mes i mig.

A nivell expositiu, el moment àlgid del casal és a finals de setembre, coincidint amb les Festes des Vermar, moment en que s’exposen les obres seleccionades al Certamen d’Arts Plàstiques Vila de Binissalem i es realitzen dues exposicions individuals d’artistes de primer nivell a l’àmbit de les Illes Balears.

La resta de la programació combina la presència d’artistes novells, d’altres més coneguts, exposicions col·lectives i altres d’itinerants promogudes per diverses institucions o espais expositius de les Illes Balears. A més a més, des de l’any 2012 s’han iniciat intercanvis d’artistes locals a nivell europeu a través de l’Espai Sant Marc i la ciutat de Gröningen, a Holanda. Can Gelabert i l’Ajuntament de Binissalem aporten estança gratuïta als artistes a la casa de colònies Can Arabí, així com taller per a la realització d’obra in situ, situat dins Can Gelabert. També cal esmentar el conveni de col·laboració amb la Fundació Baleària, fet que ha permès un fluxe d’artistes entre Binissalem, Eivissa i Alacant.

A més dels espais expositius, Can Gelabert concentra un ampli ventall de serveis i activitats socioculturals: Biblioteca Municipal, Escola de Música, Associació de Tercera Edat, espais per a entitats del poble, taller d’arts plàstiques, sales per a acollir tota mena d’actes (presentacions de llibres, teatre, concerts, assajos, cinema, conferències, reunions…) i dos patis (un petit i un altre més gran) on es programen concerts els mesos d’estiu. Així mateix, s’organitzen activitats relacionades amb el coneixement del patrimoni. El Casal compta amb un servei educatiu, a través del qual es realitzen visites guiades per a escolars i adults.

Teatre Municipal

teatre_1

Dades

Edifici ubicat al carrer Rectoria, just al costat de la Plaça de l’Església. Aquí es duen a terme la gran majoria d’obres teatrals i espectacles de dança tant dels grups locals com de fora de Binissalem.

 

Esports

poliesportiu_1_0Pavelló Municipal Antoni Ladaria

Adreça: Camí de Pedaç s/n