Es presenta l’Estudi socio-educatiu “Binissalem Ciutat Educadora”

Introducció: Ciutats educadores

El moviment de les ciutats educadores va començar a articular-se durant els anys 80 i arriba a institucionalitzar-se d’una manera més estructurada al I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona l’any 1990. Les ciutats amb representació en aquell congrés van desenvolupar la Carta de ciutats educadores, i allà van recollir els principis bàsics per a l’impuls educatiu de la ciutat. La carta parteix del convenciment que el desenvolupament dels habitants no es pot deixar a l’atzar, que hi ha un rol actiu de les ciutat en promoure-ho. Així mateix es fonamenta en el marc la Declaració Universal de Drets Humans (1948), en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966), en la Convenció sobre els Drets de la Infància (1989), en la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990) i en la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001). La Carta es va revisar al III Congrés Internacional (Bolònia, 1994) i al VIII Congrés (Gènova, 2004), per adaptar els seus plantejaments als nous reptes i necessitats socials i a la versió actual s’apunta que les ciutats educadores entenen que la ciutat presenta importants factors per aconseguir un formació integral davant un sistema complex de forces educadores i deseducado-res i alhora com un “agent educatiu permanent, plural i polièdric capaç de contrarestar els factors deseducatius”. Així la ciutat assumeix una intencionalitat i una responsabilitat vers a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants, començant pels nins i nines i el jovent però amb voluntat decidida d’incorporació de persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida.

Si vols descarregar l’estudi fes clic al següent enllaç: Informe Estudi Socioeducatiu Binissalem