Les cases de possessió

Apunts sobre el territori: les cavalleries

Des del segle XIII, les terres de Binissalem varen quedar sota el domini de diverses cavalleries. Eren territoris feudals subjectes a drets dominicals i a jurisdicció civil i criminal, en el cas de les anomenades “cavalleries majors”, pròpies de l’alta noblesa. Les primeres cavalleries foren concedides després de la Conquesta (1229) als magnats i als seus porcioners; posteriorment, aquests vengueren les seves terres en emfiteusi.

A Binissalem, la que comptà amb més territori va ser Morneta, que anava des del mateix poble fins al terme de Lloseta. Fou dels Torrella des del 1282 fins al segle XVIII i després dels seus successors. Li seguia en importància territorial la de les Dones de Jonqueres, que s’estenia cap a Robines i Biniagual. El seu origen es troba en la donació de la vescomtessa de Bearn, viuda de Guillem de Montcada, el 1260 a les monges de Santa Maria de Jonqueres, les quals havien fundat un convent (1214) a Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell). La de na Bauçana havia estat de Guillem de Montgrí, sagristà de la Seu de Girona, qui la va vendre a la família Bauçà i d’aquesta, el 1336, passa al Capítol de la Seu, propietari fins a l’abolició de les cavalleries al segle XIX. Feia partió amb les dues anteriors i arribava fins a Sencelles. Per últim, hi havia una cavalleria menor dita d’en Bestard, o de “La Torre”, de territori dispers que es repartia per Binissalem, Alaró, Consell i Santa Maria del Camí. També d’origen molt antic, va ser de la família homònima fins al segle XVI i després de diferents propietaris.

Morneta

Els dos casals de possessió que ara descriurem pertanyen a una tipologia monumental del segle XVII, que va trobar en la riquesa de les pedreres de la zona una àrea geogràfica ideal per a la seva construcció.

Aquests casals són particularment bells per les seves façanes que se cenyeixen a les pautes més pures del tradicionalisme illenc: paraments de gran alçat o longitud amb carreus de pedra vista, portals rodons i d’arc pla, balcons i finestres de distintes tipologies, etc. Citem-ne alguns exemples: Son Torrella de Santa Maria del Camí, Solleric i Can Xalet d’Almadrà d’Alaró i Bellveure i Morneta de Binissalem. No podem deslliurar del conjunt s’Estorell Vell, una antiga possessió binissalemera avui al terme de Lloseta.

Morneta

Cliqueu per veure el mapa

Bellveure

Aquest casal, construït a peu de muntanya dintre d’un paisatge d’olivars, fa honor al seu topònim. El conjunt destaca pel seu alçat i espais ben articulats: la clastra, la miranda i, al seu peu, l’hort d’esbarjo. La clastra és la més monumental del terme municipal, presidida al fons per una façana on hi ha una finestra d’arc conopial (s. XV). Aquí no podem deixar d’admirar el rost escalonat de l’empedregat i la curiosa canaleta d’aigües pluvials que el travessa de biaix.

Bellveure

Cliqueu per veure el mapa

La façana construïda per la família Gelabert, la qual havia comprat la possessió als successors dels Descós el 1634, és tota de carreus de pedra i s’estén al llarg de tota la miranda. El portal rodó es troba centrat amb un balcó de peanya molt estreta. El portal de la capella sorprèn per la seva fidelitat a la tradició medieval.

És d’arc apuntat i té incís l’anagrama de JHS amb la data del 1640. A l’interior es conserva el mobiliari d’època i, sobre l’altar, un quadre de la Puríssima que es pot atribuir al pintor Miquel Bestard (Palma 1592-1633). Quan era propietat del marquès de la Bastida, s’arranjà l’hort de davant la casa, als voltants del 1816.

La Torre de Can Moranta i Can Cabrit.

L’origen dels casals actuals, situats al Camí des Raiguer, es troba a Son Manet de la Torre, que ja fou dividida al segle XV. Can Moranta té un buc peraltat que es corona amb el ràfec de teules pintades més espectacular de Mallorca. Segons J. Busquests i J. Mascaró Passarius, “presenten la particularitat singular de tenir pintats de vermell almangra els motius més heterogenis, així com diverses inscripcions en caràcters aràbics, gòtics i llatins”. Certament, el repertori és molt variat: lloances a Al·là, noms d’antics propietaris (Pere Moranta), caps d’home amb diferents capells, decoracions vegetals i geomètriques, bestiari (aus, dragons, un bou, etc.), una calavera, una forca amb un penjat, creus diverses, els estels, l’escut de Mallorca, etc. I, a la fi, dues teules datades: una el 1541 i l’altra el 1668. Tot això ens indica que aquest buc ha sofert distintes intervencions i, per exemple, la façana actual presenta dos elements molt típics del segle XVII: el portal allindanat i la finestra amb balustrada. Tanmateix és clar que el voladís ha estat refet i conserva teules de distinta època, per la qual cosa ens trobem davant un tresor de la nostra etnografia no exempt de certs detalls enigmàtics. Per exemple, hom pot pensar que les frases aràbigues foren pintades per algun esclau sarraí.

Can Cabrit

Cliqueu per veure el mapa

Can Cabrit té un portal rodó amb rebranques fetes de pedra viva igual que el cavalcador i el pedrís que hi ha als costats. A la clastra crida l’atenció l’arc rebaixat del pas d’entrada amb dovelles de pedra de diferent color i l’escala que puja a la casa dels senyors.

Altres possessions

En altres casals podrem observar detalls interessants. Sa Torre Can Marc conserva diferents voltes d’aresta a la planta baixa de la casa i, gairebé com un vestigi arqueològic, un portal medieval a la part posterior. Ca na Marca té una façana tradicional molt semblant a les que hi ha al poble. Can Macià i Can Pere-Antoni són dos edificis que han sofert intervencions als segles XIX i XX i procedeixen de la divisió de Son Gorra. En el primer, sobre el portal forà, hi ha un escut barroc amb les armes de Bauçà (s. XVIII). Totes les possessions que fins ara hem esmentat es troben a la zona nord del terme i tingueren una gran producció olivarera en temps passats. Per això, hi ha tafones, en distint grau de conservació, on s’hi veuen elements característics com els graners, el trull, la biga, la botiga de l’oli, etc.

Ca na Marca

Cliqueu per veure el mapa

A la part del sud del municipi hi ha casals de cert interès: Son Puig, que conserva una entrada tradicional, i Sa Cabana d’en Ferrer amb un cas de façana atípica perquè s’ubica al costat del capcer de l’edifici. La presència de cups als exteriors ens indica que ja ens trobem a les terres per on s’estén la vinya. Al camí de Muro, el llogaret de Biniagual ens mostra les cases de pagès al recer dels casals de possessió i una petita església que guarda retaules barrocs.

Sa Cabana d’en Ferrer

Cliqueu per veure el mapa