Apunts sobre el territori: les cavalleries
Des del segle XIII, les terres de Binissalem varen quedar sota el domini de diverses cavalleries. Eren territoris feudals subjectes a drets dominicals i a jurisdicció civil i criminal, en el cas de les anomenades “cavalleries majors”, pròpies de l’alta noblesa. Les primeres cavalleries foren concedides després de la Conquesta (1229) als magnats i als seus porcioners; posteriorment, aquests vengueren les seves terres en emfiteusi.
A Binissalem, la que comptà amb més territori va ser Morneta, que anava des del mateix poble fins al terme de Lloseta. Fou dels Torrella des del 1282 fins al segle XVIII i després dels seus successors. Li seguia en importància territorial la de les Dones de Jonqueres, que s’estenia cap a Robines i Biniagual. El seu origen es troba en la donació de la vescomtessa de Bearn, viuda de Guillem de Montcada, el 1260 a les monges de Santa Maria de Jonqueres, les quals havien fundat un convent (1214) a Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell). La de na Bauçana havia estat de Guillem de Montgrí, sagristà de la Seu de Girona, qui la va vendre a la família Bauçà i d’aquesta, el 1336, passa al Capítol de la Seu, propietari fins a l’abolició de les cavalleries al segle XIX. Feia partió amb les dues anteriors i arribava fins a Sencelles. Per últim, hi havia una cavalleria menor dita d’en Bestard, o de “La Torre”, de territori dispers que es repartia per Binissalem, Alaró, Consell i Santa Maria del Camí. També d’origen molt antic, va ser de la família homònima fins al segle XVI i després de diferents propietaris.
Morneta
Els dos casals de possessió que ara descriurem pertanyen a una tipologia monumental del segle XVII, que va trobar en la riquesa de les pedreres de la zona una àrea geogràfica ideal per a la seva construcció.
Aquests casals són particularment bells per les seves façanes que se cenyeixen a les pautes més pures del tradicionalisme illenc: paraments de gran alçat o longitud amb carreus de pedra vista, portals rodons i d’arc pla, balcons i finestres de distintes tipologies, etc. Citem-ne alguns exemples: Son Torrella de Santa Maria del Camí, Solleric i Can Xalet d’Almadrà d’Alaró i Bellveure i Morneta de Binissalem. No podem deslliurar del conjunt s’Estorell Vell, una antiga possessió binissalemera avui al terme de Lloseta.
Morneta