Quan es visita Binissalem, s’ha de tenir en compte que el nucli històric queda a certa distància de la carretera de Palma a Inca. El llogaret que envolta l’esmentada carretera, caracteritzat per un urbanisme anàrquic, pot confondre i dissuadir el visitant distret que cregui que el poble comença allà mateix, encara que, de fet, sigui així.
La ubicació geogràfica de la vila —prop d’una via de comunicació important— fou un dels avantatges pel desenvolupament econòmic i social. El fet que el centre es trobés a certa distància contribuí al fet que la trama urbana es mantingués intacta durant segles. Quan es parcel·laren i establiren aquestes terres, el poble cresqué cap al sud i a l’est fins a la carretera. La trama històrica del poble, a partir de la fundació oficial l’any 1300, s’havia desenvolupat al voltant dels nuclis primitius més antics, anteriors a la Conquesta. La població s’escampà cap al sud, així com cap a les terres que envoltaven dos eixos principals: el que parteix de la plaça de la Quartera al camí de Selva i el de Pere Estruch a Robines.
Des de l’estació, cal dirigir-se fins a la plaça de l’Església, des d’on és fàcil organitzar dos recorreguts geogràfics de l’entorn.
Des del poble estant es descobreix un dels conjunts arquitectònics més notables de Mallorca, lloat per molts dels viatgers del segle XIX, així com per tota una sèrie d’escriptors locals i forans del segle XX. Tot i que l’entorn paisatgístic del terme és excepcional, allò que sorprèn i admira el visitant és l’arquitectura en pedra —la coneguda pedra de Binissalem.
La plaça de I’Església i els seus voltants
