Llocs d’interès del nucli urbà

Quan es visita Binissalem, s’ha de tenir en compte que el nucli històric queda a certa distància de la carretera de Palma a Inca. El llogaret que envolta l’esmentada carretera, caracteritzat per un urbanisme anàrquic, pot confondre i dissuadir el visitant distret que cregui que el poble comença allà mateix, encara que, de fet, sigui així.

La ubicació geogràfica de la vila —prop d’una via de comunicació important— fou un dels avantatges pel desenvolupament econòmic i social. El fet que el centre es trobés a certa distància contribuí al fet que la trama urbana es mantingués intacta durant segles. Quan es parcel·laren i establiren aquestes terres, el poble cresqué cap al sud i a l’est fins a la carretera. La trama històrica del poble, a partir de la fundació oficial l’any 1300, s’havia desenvolupat al voltant dels nuclis primitius més antics, anteriors a la Conquesta. La població s’escampà cap al sud, així com cap a les terres que envoltaven dos eixos principals: el que parteix de la plaça de la Quartera al camí de Selva i el de Pere Estruch a Robines.

Des de l’estació, cal dirigir-se fins a la plaça de l’Església, des d’on és fàcil organitzar dos recorreguts geogràfics de l’entorn.

Des del poble estant es descobreix un dels conjunts arquitectònics més notables de Mallorca, lloat per molts dels viatgers del segle XIX, així com per tota una sèrie d’escriptors locals i forans del segle XX. Tot i que l’entorn paisatgístic del terme és excepcional, allò que sorprèn i admira el visitant és l’arquitectura en pedra —la coneguda pedra de Binissalem.

La plaça de I’Església i els seus voltants

L’ocasió de recuperar i organitzar aquest espai tan ampli per integrar-lo a la trama urbana es presentà a principis del segle XIX, quan es prohibiren enterraments a l’interior dels temples, així com els antics cementeris parroquials situats al centre de les poblacions. Les dificultats que sorgiren per dur a terme aquest projecte —de tipus religiós, polític i econòmic— foren comunes a totes les poblacions de Mallorca, però, pel que fa a Binissalem, subratllaren la personalitat i capacitat d’un batle excepcional, Joan Josep Amengual Reus. Abans d’iniciar qualsevol recorregut, es pot admirar la plaça de I’Església, una de les més belles de la Part Forana, tant per l’harmonia i amplitud del seu urbanisme com pels edificis que l’envolten. Es destria l’Església parroquial, monumental temple erigit al segle XVIII, amb la plaça del segle XIX. Antigament, una part d’aquest espai l’ocupava el cementiri parroquial, mentre que al cantó sud-est, s’obria una reduïda plaça anomenada dels Lledoners. Tot plegat es tractava d’un espai construït de manera irregular, descurat i lúgubre, el qual provocà que les cases veïnes obrissin les seves portes principals als carrers posteriors, per evitar, així, l’espectacle depriment que oferia l’entorn de l’Església.

Malgrat que el primer projecte municipal d’urbanització de la plaça és de 1823, la reforma definitiva es realitzà entre 1854 i 1860.

Parc de sa Rectoria

Cliqueu per a veure el mapa

Plaça 31 de desembre

Cliqueu per a veure el mapa